El Ioga que més es relaciona amb la salut és el Hatha Ioga, el Ioga que utilitza el domini extern i intern del cos, que equilibra les energies internes i externes, i que proporciona salut tant en l’ordre físic com mental. Perquè, en acabar una sessió, el fet constatable és que es gaudeix molt més de l’experiència corporal -ja no és allò de sentir el cos perquè fa mal- i a la ment hi ha menys flux de pensaments, més ordre. Tanmateix, la repercussió que té la pràctica és molt més fonda, té molt més calat, perquè no estem seccionats: les persones som un compost de diferents aspectes que, com una orquestra, han de funcionar a la una, que funcionen al uníson inevitablement.

Podem flexibilitzar el cos amb atenció i cura, el podem tonificar sense esgotar-lo, gràcies a què amb l’atenció modelem la memòria cel·lular, relaxem la ment i refem els vincles amb el cor. En una classe de ioga passen coses, moltes coses, i aprendre-les és portar-ne la pràctica a tots els quefers quotidians.

En la immobilitat de l’assana posem a prova la paciència de la ment, la càrrega que suporta amb la frenètica aventura d’estar pensant constantment. En la immobilitat també és quan el cos, la musculatura com l'element més perceptible, reacciona, accepta l’assana i la comença a moure des de dins.

Meditar, què és? Per la proliferació que ha tingut aquesta pràctica els darrers anys semblaria que és una manera fàcil de relaxar la ment. Però meditar no és simple i requereix d'entrenament, consciència corporal i domini de la respiració. Posar-se a meditar no és seure, creuar les cames i tancar els ulls, és aprendre a transcendir la ment a través de sentir el cos, és dominar tècniques d'atenció i -de manera imprescindible- entendre, comprendre i controlar el procés respiratori. Només llavors la meditació es converteix en una eina efectiva pel desenvolupament humà.