Frivolitzar kundalini
Fa anys, quan el ioga no era una pràctica de moda com ho és ara, la paraula kundalini -l’energia que tots tenim en estat latent a la base de la columna- era poc coneguda i inspirava una gran veneració, reverència i respecte, potser fins i tot por. Es pronunciava gairebé en veu baixa i era el gran mite dels que s’iniciaven en el ioga. Se sabia que el seu despertar s’havia de fer en condicions especials, quan la persona estigués preparada i sota l’atenta mirada d’un mestre expert, que no es podia buscar sinó que apareixia quan el deixeble estava llest. Es coneixien bé els riscos d’un despertar inapropiat. A això es dedica el llibre de Gopi Krishna, Kundalini, el yoga de la energia, on descriu com l’any 1937 va experimentar un despertar sobtat i tots els pesars que va patir. Sent una força divina que transforma totalment l’ésser humà, els seus perills -quan queda fora de control- són d’un abast més que físic i poden trastocar profundament la persona. En base a la seva experiència, va crear la Fundació Kundalini per ajudar-ne altres.
Abans sabíem que els intents de despertar-la no poden anar separats d’un treball integral per depurar els nadis per on ha de circular. En el segle XXI, els riscos són els mateixos que fa mil·lennis, però la difusió i frivolitat guanyen al treball seriós. Mircea Eliade, erudit del saber hindú i practicant de ioga, ho diu clar a Yoga, immortalidad y libertad: “Resulta impossible procedir al despertar de kundalini sense la preparació espiritual que forma part de totes les disciplines que conformen el Ioga”. Perquè kundalini és energia espiritual i només té sentit des del desig de transcendència, desproveïda d’ego.
Respon a una voluntat espiritual va acompanyada d’un llarg procés de treball interior que depuri els nadis. No n’hi ha prou amb pràctiques meditatives, kriyes, pranayames o tècniques específiques —encara que ajudin i puguin semblar imprescindibles—; cal una labor en tots els àmbits de la vida i el desenvolupament del potencial innat. El treball requereix d’una depuració psicoemocional prèvia que mirarem d’explicar breument.
Des que naixem, el nostre desenvolupament té l’objectiu d’activar el potencial innat a partir de tres demandes essencials: atenció, afecte i reconeixement. Quan rebem els estímuls adequats, els txakres —que representen aquest potencial manifestat en els diferents àmbits de la vida— s’activen de manera natural. En un procés sa, desenvolupem les nostres potencialitats i esdevenim persones madures. Allò que hauria de passar, doncs, és créixer sans i sense acumular contingut a l’inconscient, contingut que també s’aplega en la memòria cel·lular. Però tots tenim circumstàncies no resoltes.
Posem un exemple: ubiquem-nos en la infantesa i en la necessitat de reconeixement per desenvolupar la confiança en nosaltres mateixos. Imaginem que no el rebem. En aquest cas, hi haurà energia que quedarà estancada, sense completar el seu recorregut des de la pelvis fins al tòrax. A la pelvis experimentem el desig —en aquest cas, la necessitat de reconeixement—; al plexe solar, la confiança en el propi potencial; i al cor, allò que habitualment anomenem autoestima. A nivell mental, incorporarem a l’inconscient una determinada idea de nosaltres mateixos, plasmada en unes connexions neuronals, que tindrà a veure amb la desvaloració personal: per exemple, “jo no valc”.
No ens ha de fer por afirmar que tots hem experimentat situacions d’aquest tipus, i que també hem après a compensar-les perquè no ens facin una nosa excessiva. Totes elles representen energia estancada, tanta com contingut no resolt en el nostre inconscient. Qui hagi fet algun tractament d’acupuntura probablement haurà sentit que, en posar l’agulla per activar l’energia en un meridià determinat, es poden despertar certes emocions. Això no és gratuït: respon a la relació entre l’energia estancada i el contingut reprimit en la part més fosca del cervell, on no sabem quines connexions neuronals hi ha establertes, però d’on emergeixen les emocions que més ens dolen.
Doncs bé, quan s’activa kundalini sense estar preparats, aquesta energia es mobilitza i el contingut de l’inconscient aflora. Dues consideracions en aquesta conjuntura: la primera és que, si allò és a l’inconscient, és perquè la ment conscient no ho pot assumir i ho manté ben desat; la segona és que, de cop i volta, tot un seguit d’aspectes no actualitzats poden emergir a la nostra vida —pors no resoltes, records encapsulats— amb el risc de desestabilitzar-nos profundament. Quan l’energia es mou amb brusquedat, tot es remou, també el cos. En l’àmbit físic hi poden haver desajustos molt seriosos, com descriu Gopi Krishna.
Cal retornar a kundalini el respecte que ha tingut al llarg de mil·lennis i posar en valor la seva força espiritual. Parlem d’una energia sagrada que requereix un cos percebut des de la puresa, ni més ni menys. Cal una percepció pura de nosaltres mateixos perquè kundalini gosi travessar la seva seu a la base de la columna. I no la podem enganyar, sinó el que percebérem serà una energia hostil que posarà de relleu els nostres dèficits personals.
Per despertar kundalini cal oblidar kundalini i enfocar-se en el treball interior. A mesura que anem depurant el recipient, es desperta silenciosament; quan troba el camí lliure, és com una lava silent que hem d’aprendre a conduir pel seu solc natural, la columna. Si de debò volem esdevenir ioguis i ioguinis, cal un treball integral, i ben aviat en veurem els fruits en tots els àmbits de la nostra vida, reflex del nostre interior. Ni aquella por ni aquesta frivolitat. Afortunadament, kundalini no es desperta fàcilment i, per tant, no sovintegen casos com el de Gopi Krishna. Si treballem amb respecte i veneració, però sobretot amb humilitat, de ben segur que trobarem els resultats propicis i, en cada moment del trajecte, el mestre que ens ha de guiar.
