Frivolitzar kundalini
Fa anys, quan el ioga no era una pràctica de moda com ho és ara, la paraula kundalini -l’energia que tots tenim en estat latent a la base de la columna- era poc coneguda i inspirava una gran veneració, reverència i respecte, potser fins i tot por. Es pronunciava gairebé en veu baixa i era un dels grans mites per als qui s’iniciaven en el ioga.
Se sabia que el seu despertar s’havia de produir en condicions especials, quan la persona estigués preparada i sota l’atenta mirada d’un mestre expert, un mestre que no es podia buscar, sinó que apareixia quan el deixeble estava preparat. Es coneixien bé els riscos d’un despertar inapropiat. A això es dedica el llibre de Gopi Krishna Kundalini, el yoga de la energía, on descriu com l’any 1937 va experimentar un despertar sobtat i tots els patiments que va haver d’afrontar. Essent una força espiritual capaç de transformar profundament l’ésser humà, els seus efectes, quan queda fora de control, poden anar molt més enllà de l’àmbit físic i trastocar profundament la persona. A partir de la seva experiència, Gopi Krishna va dedicar bona part de la seva vida a l’estudi de kundalini i a ajudar altres persones.
Abans sabíem que els intents de despertar-la no podien anar separats d’un treball integral de depuració dels nadis per on ha de circular aquesta energia. Al segle XXI, els riscos són els mateixos que fa mil·lennis, però la difusió i la frivolitat sovint guanyen terreny al treball seriós. Mircea Eliade, estudiós de les tradicions de l’Índia i coneixedor directe del ioga, ho diu clar a Yoga, immortalidad y libertad: «Resulta impossible procedir al despertar de kundalini sense la preparació espiritual que forma part de totes les disciplines que conformen el Ioga».
Perquè kundalini és energia espiritual i només adquireix plenament sentit des del desig de transcendència, desproveït d’ego. El seu despertar va acompanyat d’un llarg procés de treball interior i de depuració dels nadis, els conductes pels quals circula l’energia. No n’hi ha prou amb pràctiques meditatives, kriyes, pranayames o tècniques específiques -encara que ajudin i puguin semblar imprescindibles-; cal una labor que abasti tots els àmbits de la vida i afavoreixi el desenvolupament del potencial innat. Aquest treball requereix també una depuració psicoemocional prèvia, que mirarem d’explicar breument.
Des que naixem, el nostre desenvolupament tendeix a activar aquest potencial innat a partir de tres demandes essencials: atenció, afecte i reconeixement. Quan rebem els estímuls adequats, els txakres -que representen aquest potencial manifestat en els diferents àmbits de la vida- s’activen de manera natural. En un procés sa, desenvolupem les nostres potencialitats i esdevenim persones madures. Allò que idealment hauria de passar, doncs, és que creixéssim sense acumular continguts no resolts a l’inconscient, continguts que també deixen empremta en el cos. Però tots arrosseguem, en major o menor mesura, circumstàncies no resoltes.
Posem-ne un exemple. Situem-nos en la infantesa i en la necessitat de reconeixement per desenvolupar la confiança en nosaltres mateixos. De petits desitgem ser reconeguts -i el desig és aquella energia que sentim al ventre- i, quan ho som, ens sentim confiats i segurs de nosaltres mateixos: l’energia pot continuar el seu recorregut fins al cor. Però quan aquest reconeixement no arriba, una part d’aquesta energia pot quedar estancada, sense completar el recorregut des de la pelvis fins al tòrax, de camí al cor. Amb els anys aprendrem a trobar compensacions: davant la falta de reconeixement, per exemple, podem acumular bagatge cultural, estudis, informació, títols o coneixements amb què intentem obtenir externament allò que interiorment ens continua faltant.
Kundalini s’activa de manera natural a mesura que mobilitzem l’energia que tenim estancada, vinculada al contingut del nostre inconscient. Quan kundalini s’activa sense que estiguem preparats, aquesta energia es mobilitza i el contingut de l’inconscient pot aflorar. Aquí cal tenir presents dues consideracions. La primera és que, si alguna cosa roman a l’inconscient, sovint és perquè la ment conscient no ha pogut assumir-la i l’ha mantinguda apartada. La segona és que, de cop, tot un seguit d’aspectes no resolts poden emergir a la nostra vida -pors, conflictes, records encapsulats- amb el risc de desestabilitzar-nos profundament. Quan l’energia es mou amb brusquedat, tot es remou, també el cos. En l’àmbit físic poden produir-se desajustos importants, com descriu Gopi Krishna.
Cal retornar a kundalini el respecte que ha tingut al llarg de mil·lennis i posar en valor la seva dimensió espiritual. Parlem d’una energia sagrada que requereix un cos percebut des de la puresa, ni més ni menys. Cal una percepció pura de nosaltres mateixos perquè kundalini gosi abandonar la seva seu a la base de la columna. I no la podem enganyar: si el treball previ no s’ha fet, allò que podem percebre com una energia hostil pot posar de manifest, precisament, els nostres desequilibris i dèficits personals.
Per despertar kundalini cal, paradoxalment, oblidar-se de kundalini i enfocar-se en el treball interior. A mesura que anem depurant el recipient, es desperta silenciosament; quan troba el camí lliure, és com una lava silent que hem d’aprendre a conduir pel seu solc natural, la columna.
Si de debò volem esdevenir ioguis i ioguinis, cal un treball integral, i ben aviat en veurem els fruits en tots els àmbits de la nostra vida, perquè l’exterior és també reflex del nostre interior. Ni aquella por ni aquesta frivolitat. Afortunadament, kundalini no es desperta fàcilment i, per tant, no sovintegen casos com el de Gopi Krishna. Si treballem amb respecte i veneració, però sobretot amb humilitat, trobarem les condicions propícies i, en cada moment del trajecte, el mestre que ens ha de guiar.
