A través de la pràctica del Nidra, com dèiem, la ment es torna molt poderosa i capaç d’incidir directament en l’inconscient. Podem millorar la salut corporal, les aptituds mentals, ordenar la ment, millorar totes les nostres capacitats, alliberar aspectes no resols del passat, activar el nostre potencial... Tot a través de la relaxació física, emocional i mental, en un estat de son plenament lúcid, com hem comentat, en el que podem operar en els dos nivells: el conscient i l’inconscient. Si bé és cert que en un inici potser ens costi mantenir-nos en aquest punt de frontera, i potser l’exterior ens cridi l’atenció o ens acabem adormint, l’entrenament correcte i la resolució dels temes pendents que tant en aclaparen (ens n’adonem o no) ens portaran de ben segur a la consecució de l’objectiu. En l’estat de Nidra la consciència no es vincula ni amb el conscient ni amb l’inconscient, és un estat neutre i estable, profundament receptiu capaç de captar tot el potencial inconscient, el que roman en els nivell més profunds de la ment. A través de l’observació poden reconèixer sense obstacles els nostres mons interior i resoldre els conflictes ocults. I potser també podem arribar a trobar el sentit profund de la nostra vida.

El Nidra, doncs, no és una simple tècnica de relaxació, no és una manera d’apaivagar la ment i relaxar el cos. No només. És un veritable treball interior i dinamitzador del procés espiritual. I és en aquest sentit que l’hauríem d’entendre i practicar. Ara bé, i les persones que no tenen aquest propòsit i aquesta intenció? És cert que la majoria dels practicants de ioga no tenen aquesta disposició a un treball interior en profunditat, però sempre pot servir per obrir la ment i el cor de les persones, i proporcionar més benestar. No n’hauríem d’excloure ningú de la seva pràctica perquè, si pot tenir algun efecte en qualsevol persona, sempre serà positiu. Veurem, tanmateix, algunes contraindicacions, que responen essencialment a psicopatologies més o menys greus.

El Nidra no és una tècnica mil·lenària, per bé que sí que beu de la tradició més antiga, del Tantra. El va desenvolupar Swami Satyananda Saraswati, nascut el 1923, qui es va adonar que quan dormim hi ha una potència latent, una consciència que roman desperta, podríem dir. Desperta i alerta. I que entrenant prou bé la ment podem desenvolupar aquest potencial. I vet aquí que a partir d’aquesta reflexió i de la seva experiència, que va néixer el Nidra, a partir de tècniques ancestrals. El Tantra, com dèiem, va ser la font on es va inspirar per a elaborar el que avui en dia es coneix com el procés de Nidra, o “son conscient”