Uddiyana bandha
Uddiyana bandha és una clau de tancament que fem amb l’estómac, literalment significa “volar”: la zona abdominal vola literalment cap amunt. S’ha de practicar sempre amb l’estomac buit. Cal sempre no forçar la retenció, mantenir-la dins els marges de comoditat.
“Uddiyana bandha és una benedicció per a la humanitat. Procura salut, força i longevitat a qui la practica…, és una tècnica que no té equivalent en cap sistema d’educació física oriental o occidental.”
Swami Sivananda
Tècnica
La columna i les seves corbes
Per tal d’articular bé el moviment de la columna, has d’entendre bé les corbes de la columna vertebral: vista de perfil la columna vertebral té dos tipus de curvatura, una cap a l’exterior (sacre, dorsal i cervical) que tenen com a nom cifosi, i dues cap a l’interior (que s’anomenen lordosi) El sacre i l’os occipital no tenen moviment i no accentuen la seva cifosi, pero sí la columna toràcica o dorsal, i hem de procurar no fer-la més gran. Les lumbars i les cervicals sí que tenen molt moviment i poden, fàcilment, corbar en excés, i és important entendre que el control dels músculs abdominals ajuda a no accentuar la lordosi lumbar, com també que l’obertura del tòrax a corregir l’excés de cifosi dorsal.
En totes les assanes, i també en uddiyana bandha, cal sempre atendre aquesta anatomia de la columna i no accentuar les seves curvatures, i procurar sempre corregir-les amb moviments compensatoris. Aquesta tècnica, com que es practica amb la columna en fase de descàrrega, ens hi ajudarà
Execució
Reposar els braços damunt dels genolls, dits mirant cap endins, deixar caure el pes, tot, damunt de les cames., que es mantindran separades a la distància de les espatlles, i el pes a la part anterior dels peus: si portes més pes als talons comprovaràs que les dorsals i les espatlles es tensen i que no pots bascular bé la pelvis. Posarem les mans de tal manera que els dits mirin cap procurant sentir ben obert l’espai de l’axil·la.
A l'inspirat portar el cap i la pelvis cap amunt però sense aixafar les cervicals, i obre el pit però sense deixar que les lumbars aixafin les vèrtebres (sempre es manté un mínim control abdominal). En sentit contrari, el cap i el còccix (la punta al final de tot de la columna) cap endins i s'encongeix la part anterior del cos: hem de corregir al màxim la lordosi lumbar, però sense augmentar la cifosi dorsal.
El procés, amb la respiració, serà aquest: obrint l'abdomen i el tòrax, inspirem pel nas, quan es contrau la part anterior del cos, expirarem fort per la boca. Després de l'expiració, amb l'estómac contret, ens quedem sense aire i xuclant l’abdomen fent e, buit, el temps que sigui còmode. Quan es senti la necessitat, deixar que entri l'aire naturalment pel nas.
Efectes
Sobre l’abdomen
Els òrgans abdominals de la persona sedentària es veuen desafavorits perquè la respiració superficial els priva del massatge rítmic provocat per l’anar i venir del diafragma, i la posició d'estar asseguts provoca estancaments de la sang a les vísceres, en detriment d’aquests òrgans. Una quantitat important de sang és apartada de la circulació, i això provoca un descens de la vitalitat. Es fa malament la digestió, i el treball de l’estómac es deficient; això provoca un estrenyiment amb la qual cosa les toxines acumulades travessen la paret intestinal i van a l’organisme.
Uddiyana bandha corregeix tot això pel massatge en profunditat en totes les vísceres, i per l’acceleració de la circulació de la sang en l’abdomen; cap òrgan s’escapa a la seva acció. Tot el tub digestiu és estimulat, i l’estómac es buida dels sucs digestius residuals i es reafirma: en la nostra civilització de grans menjadors molts estómacs estan més o menys caiguts o deformats. També influeix en les glàndules annexes al tub digestiu. El fetge, situat sola el diafragma, és estimulat i descongestionat, i també el pàncrees, entre d’altres.. Els ronyons són vivificats, les suprarenals tonificades, i es descongestiona el tracte genital i urinari.
Sobre el plexe solar
El plexe solar és una formació nerviosa d’una importància capital, un vertader “cervell abdominal” que participa en la regulació de totes les funcions localitzades en l’abdomen, però amb una acció que es propaga a tot el sistema nerviós. Per la retenció de l’alè, uddiyana actua sobre el pneumogàstric i restableix l’equilibri neurovegetatiu. També estimula el plexe solar per l’estirament de tota aquesta zona.
Sobre la caixa toràcica
Uddiyana actua també sobre la caixa toràcica creant una depressió de beneficia el diafragma, els pulmons i el cor. El diafragma, que hauria de jugar un paper fonamental en l’acte respiratori, i els moviments del qual hauria de proporcionar un massatge a les vísceres i activar la circulació de la sang, sovint està immobilitzat i bloquejat. Uddiyana li torna la seva mobilitat.
També estimula els pulmons i els torna la seva elasticitat i els fortifica. I el cor, situat sobre el diafragma, entremig dels pulmons, es beneficia molt del massatge provocat per l’aixecament repetit del diafragma. Psíquicament estimula l’afectivitat i el dinamisme mental, eleva el to vital, tendeix a desfer els nusos de l’ansietat creats en el plexe solar i en el càrdies, per efecte de la pressió que exerceix en aquesta zona.
D’altra banda, cada vegada que s’efectua una contracció es mobilitza cap amunt l’energia, amb la qual cosa es produeix una poderosa revitalització del psiquisme i certa sensació de vigor dins del cap.
Afegim encara un text de Vasant G. Rele, metge hindú de Bombai:
Les assanes procuren mantenir el cos en perfecte estat per l’estimulació de la circulació, la digestió, de la respiració, de les secrecions y de les excrecions....
....Uddiyana Bandha significa literalment “bloqueig dels impulsos que volen cap enlaire”. Aquests “impulsos volants” no poden ser sinó els impulsos que provenen del simpàtic. Aquests impulsos són catabòlics, és a dir, destructius, però estan contrapesats pels impulsos de l’altre divisió del sistema neurovegetatiu, el parasimpàtic, que són anabòlics i preservatius en la seva acció (al contrari dels altres) La interacció dels dos sistemes regula la activitat involuntària dels òrgans. Els antics savis han descobert mètodes per actuar sobre el sistema vegetatiu a través del joc dels músculs abdominals.
Una activitat excessiva del parasimpàtic accelera el treball del tub digestiu, en tant que la hiperactivitat del simpàtic el retarda. En estat de salut, hi ha equilibri entre els dos. Qualsevol alteració en una branca del sistema vegetatiu augmenta automàticament l’activitat de l’altre per a compensar-la.
Uddiyana controla l’activitat excessiva del simpàtic, però sense excitació paràsita del parasimpàtic, perquè crearia un cercle viciós. Les pertorbacions d’equilibri i harmonia entre les dues branques del sistema vegetatiu tenen repercussions orgàniques i també psíquiques, creant desordres mentals que es manifesten en forma d’ansietat, de nerviosisme, de suspicàcia... Uddiyana eleva els budells al màxim, estira les fibres simpàtiques i preveu l’hiperactivitat del plexe solar, sense una estimulació no volguda del parasimpàtic... Aquests exercicis practicats diàriament, no només fan un massatge i tonifiquen els budells per a mantenir la seva activitat normal, sinó que, a més, restableixen d’una manera permanent i eficient l’equilibri neurovegetatiu, i el mantenen en els límits de les fluctuacions fisiològiques normal, evitant així tota “hiper” o “hipo” activitat”
