Bandha traya

La paraula bandha vol dir contracció, tancament, retenció..., la traducció sempre és imprecisa però ens remet al concepte de contracció muscular. Aquests bandhes o contraccions tenen la finalitat d’afectar tant la circulació de la sang com el sistema nerviós i les glàndules endocrines a fi d’afavorir determinats efectes, sobretot damunt les energies subtils. Coneixem el concepte sobretot per una pràctica que hem vist anteriorment, uddiyana bandha.. Amb el bandha traya n’haurem de contemplar dos mes i pracicar-los simultàniament.

La unió de tres bandhes

Uddiyana bandha

Hem parlat ja d’aquest bandha, n’explicarem només la tècnica: recolzem els braços damunt dels genolls, dits mirant cap endins, deixar caure el pes, tot, damunt de les cames., que es mantindran separades a la distància de les espatlles, i el pes a la part anterior dels peus: si portes més pes als talons comprovaràs que les dorsals i les espatlles es tensen i que no pots bascular bé la pelvis. Posarem les mans de tal manera que els dits mirin cap procurant sentir ben obert l’espai de l’axil·la.

A l'inspirat portar el cap i la pelvis cap amunt però sense aixafar les cervicals, i obre el pit però sense deixar que les lumbars aixafin les vèrtebres (sempre es manté un mínim control abdominal). En sentit contrari, el cap i el còccix (la punta al final de tot de la columna) cap endins i s'encongeix la part anterior del cos: hem de corregir al màxim la lordosi lumbar, però sense augmentar la cifosi dorsal.

El procés, amb la respiració, serà aquest: obrint l'abdomen i el tòrax, inspirem pel nas, quan es contrau la part anterior del cos, expirarem fort per la boca. Després de l'expiració, amb l'estómac contret, ens quedem sense aire i xuclant l’abdomen fent e, buit, el temps que sigui còmode. Quan es senti la necessitat, deixar que entri l'aire naturalment pel nas.

Jalandhara bandha

Abans d’iniciar aquest bandha seria bo fer algun exercici per a estirar les cervicals, perquè la tècnica consisteix en portar la barbeta cap a la depressió jugular tancant tota la xarxa d’artèries de la gola, amb un fort estirament cervical. Si tenim en compte la lordosi natural de la columna cervical, jalandhara  significaria portar aquestes vèrtebres a l’estirament màxim, a la màxima convexitat. Aquesta contracció obstrueix l’aparell respiratori i impedeix que durant les retencions d’aire o kumbakas es produeixi una pressió per damunt de la glotis.

Quan es practica amb retenció amb els pulmons plens, comencem amb una inspiració, retenim i empassem saliva per a contraure els músculs de la gola d’una manera determinada. Després és quan, mantenint la contracció després de la deglució, es contrau la gola i es col·loca la barbeta a la depressió jugular. L’estirament cervical ens garantirà la correcte col·locació de la barbeta entremig de les clavícules, juntament amb la contracció de la gola. Mantenim aquesta posició i la contracció muscular durant tot el temps que duri la retenció, mantenint l’aire segellat en el tòrax. Aquest bandha és preceptiu en tota retenció prolongada de la respiració, però pot acompanyar d’altres fases del procés respiratori, per bé que relaxant una mica la pressió per tal de permetre el pas de l’aire. La seva finalitat és, en primer lloc, la que ja hem comentat, i és la d’impedir que la pressió que es genera a nivell toràcic es desplaci cap a la zona cranial. Hi hem de sumar la regulació de l’activitat del múscul cardíac, perquè les retencions provoquen un augment de la tensió arterial i dels batecs del cor però amb jalandhara bandha  es genera una pressió suau en el nervi que redueix tant l’una com l’altre. Finalment, aquesta tècnica estira les cervicals, com ja hem dit, i també bona part de la columna toràcica o dorsal que s’allarga fins la medul·la i el centres nerviosos del raquis; un estirament que també allibera els nervis cranials i actua damunt del bulb cefaloraquidi, vinculat al funcionament del cor i la respiració. D’altra banda, i per acabar, no deixarem de mencionar la contraindicació expressa d’aquesta tècnica per a totes aquelles persones amb hipertiroïdisme.

En el bandha traya practiquem de manera simultània tres tancaments:

  • a la zona de la glotis: jalandhara bandha

  • a la zona abdominal: uddiyana banda

  • a la zona pelviana: mula bandha

Mula bandha

Aquest bandha es produeix en la zona anal i afecta tota la zona d’influència del sistema nerviós parasimpàtic, també anomenat nervi vago (va des del bulb encefaloraquidi fins la zona parasimpàtica, és el nervi cranial més llarg) El sistema simpàtic s’estén al llar de la columna tot coincidint amb la medul·la espinal, mentre que el sistema parasimpàtic és que s’anomena cua de cavalli es forma en el tram final de la columna on ja no hi ha medul·la i irradia tota la zona del sacre. Aquestes serien les arrels de la columna que s’erigeix cap el crani, talment com una planta. A la base, mula bandha representa la contracció d’aquestes arrels a través de l’anus, per on circulen alguns dels nervis o fils conductors que envien la corrent nerviosa als òrgans de la pelvis. El sistema nerviós parasimpàtic, en tot el seu conjunt, controla funcions estratègiques (totes les vísceres pelvianes amb la importància en el procés d’eliminació de toxines, la zona genital...), i té una gran importància en la respiració perquè es vincula amb l’expiració. Quan fem una retenció, excitem el parasimpàtic sobretot en les innervacions del nervi vago en els òrgans, mentre que amb mula bandha connectem aquesta estimulació a la part baixa del cervell amb la pelvis, estimulant així tot el sistema.

Asvini mudra (contracció i dilatació dels esfínters anals inspirant i expirant, respectivament), és la preparació del mula bandha. Diferenciem alguns aspectes:

  1. Contracció esfínter anal extern

  2. Contracció esfínter anal intern

  3. Contracció múscul elevador

  4. Contracció del sol pelvià

  5. Contracció del baix ventre en direcció al sacre

Habitualment les persones ens referim al control dels esfínters a la capacitat de contraure i relaxar en relació a les funcions fisiològiques, però en la pràctica del mula bandha el control és molt més precís i requereix de cert entrenament i proporciona un control molt més gran de la musculatura que afavoreix la netejat de l’anus, el recte i el colon. La tècnica és simple: inspirem, realitzem la contracció de l’esfínter extern, l’esfínter intern i el múscul elevador de manera progressiva, i retenim. A l’expirar es relaxa completament. Una manera de determinar el grau de control d’aquesta tècnica, consisteix en no relaxar la musculatura durant l’expiració: si tot i voler mantenir la contracció la musculatura es relaxa, encara cal entrenar més aquest control.

El bandha traya

  • En aquest bandha traya, uddiyana bandha es practicarà amb els pulmons plens, complementat amb mula bandha l’efecte damunt del sistema digestiu és molt important. Ara bé, en aquesta tècnica incorporem també jaladhara bandha, i és llavors quan obtenim els millors resultats. Quan s’inicia la fase de retenció, comença el triple bandha des de la zona anal, després iniciar el tancament abdominal, i finalment de la glotis. Amb els tres tancaments actius mantenim l’aire dins dels pulmons. Durant l’expiració, l’ordre és invers: relaxem la gola, l’abdomen i, finalment els esfínters anals.

  • A banda dels efectes que proporcionen cadascun dels bandhes per separat, la conjunció de tots tres hi afegeix tots els beneficis del kumbaka o retenció amb els pulmons plens: captació de més oxigen i prana, estimulació respiració cel·lular, control del centre respiratori en el cervell situat a la medul·la espina a la base del cervell (el bulb cefaloraquidi) El centre respiratori forma part de la medul·la allargada i està en relació amb el conjunt del sistema nerviós: els centres de la medul·la que regulen els mecanismes respiratoris, i també el nervi vago alhora que també amb els nivells cerebrals superiors. Això fa que qualsevol estímul que arribi a través dels sentits, o fins i tot un pensament, pugui modificar la respiració i les tasses de CO2. Però també actua en la circulació de la sang, i en tot moviment muscular: una mínima contracció produeix una inspiració, un pensament produeix una inspiració. En canvi, el relaxament muscular genera d’immediat una expiració. I tot això de manera automàtica perquè el centre respiratori funciona mecànicament, però alhora és susceptible de ser controlat pel jo conscient que pot inhibir l’impuls respiratori a voluntat i, quan ho fa, adquireix el ple control de la nau. Durant les retencions, l’impuls respiratori intenta tornar a posar en funcionament els procés de la respiració amb l’oposició del jo conscient que amplia la seva capacitat de domini (recomanem no superar en un segon el límit que ens marca aquest impuls respiratori, i avançar sota una guia experimentada).
    D’altra banda, durant les retencions, els pulmons absorbeixen més quantitat d’oxigen (en cada expiració retornem a l’atmosfera més d’un 15% d’oxigen) i s’estimula la respiració cel·lular (La respiració cel·lular o respiració interna és un conjunt de reaccions bioquímiques en les quals determinats compostos orgànics són degradats completament, per oxidació, fins a esdevenir substàncies inorgàniques, procés que proporciona energia aprofitable per a la cèl·lula)